01Dic/14

La Razón y la Emoción en el cuerpo humano

Roser Rodó, Simposio Internacional sobre las Emociones, ,

EmocionesDurante cientos de años se han alabado las virtudes de la razón y el pensamiento lógico, dejando el mundo de las emociones en un segundo plano, como si emocionarse fuera de débiles.

Actualmente, se está intentando corregir ese error. La ciencia se ha interesado en las emociones. De hecho, la psico-neuro-inmunología se dedica al estudio que las emociones y los pensamientos tienen sobre el cuerpo humano y en su salud. A nadie se le escapa que un buen disgusto puede ser la causa última de un infarto cardíaco.

En los más de 15 años que ejerzo la medicina familiar, he sido testigo de cómo nos afectan a los seres humanos las emociones.

Si bien es cierto que el pensamiento racional nos ha aportado grandes avances, es un rasgo relativamente nuevo del homo sapiens. De una manera simplista, podríamos decir, que la parte más antigua del cerebro, es la que está relacionada con las emociones y la supervivencia. Es en el neo-córtex o la zona más moderna de nuestro cerebro, donde se produce el pensamiento racional. Lo más importante, es que ambos están interconectados, y que a pesar de que hemos intentado analizarlos por separado, están trabajando juntos para nuestra supervivencia como individuos y como especie.

Esto influye en todos los aspectos de la vida: en el aprendizaje, en el crecimiento, en la propia salud. Así que si van al médico y les dice que lo suyo es de la mente, no se ofendan, porque seguro que la mente tiene mucho que ver. Para terminar, y dejarlo más claro, pondré un ejemplo. Es frecuente ver jóvenes que antes o después de un examen, que les supone un gran estrés, acaban con un resfriado, unas anginas o una bronquitis. El estrés, actuó bajando las defensas, que los hicieron más susceptibles a los virus y bacterias.

Roser Rodó

Médica de familia

¿Quieres apuntarte al I SIMPOSIO online INTERNACIONAL SOBRE LAS EMOCIONES? Más información aquí

19Nov/14

La escritura y las emociones

Gemma Nadal, Simposio Internacional sobre las Emociones
Escribir con emoción

Escribir con emoción

La escritura ocupa un lugar privilegiado entre las técnicas que podemos utilizar para trabajar las emociones. Así, la práctica constante de actividades de escritura personal proporciona la autoconciencia necesaria para poder entrar en contacto con sentimientos y emociones bloqueados y/o reprimidos. A partir de la operación de describir vivencias, interpretar el presente y recordar el pasado, es posible recuperar la propia voz, la autoestima y, en definitiva, el bienestar psicológico perdido.

En efecto, la biología ha comprobado —y Boris Cyrulnik, destacado teórico de la resiliencia, nos lo recuerda— que quien ha sufrido un trauma y es capaz de elaborar un relato sobre ello consigue reducir sus niveles de cortisol, la hormona del estrés, y actuar sobre sus déficits de BDNF (brain derived neurotrophic factor), proteínas responsables de la supervivencia y diferenciación de las neuronas, consiguiendo restablecer así el equilibrio emocional.

Recientemente, una buena parte de la investigación en torno a las aplicaciones de la escritura terapéutica se está centrando en su uso en situaciones de trauma individual y colectivo, como puede ser el caso de guerras o atentados terroristas. Así, se han realizado estudios a raíz del atentado de las Torres Gemelas o del 11-M de Madrid sobre las consecuencias personales y sociales que implicaba escribir sobre los propios sentimientos y pensamientos. Estas investigaciones han puesto de manifiesto que los participantes que escribieron sobre su experiencia en los atentados, unas semanas después de producirse, presentaban un nivel más bajo de emociones negativas. No hay duda, por tanto, de la validez de la escritura como técnica para deshacer nudos emocionales y mejorar el estado anímico de la persona.

Volviendo a la práctica, las maneras de abordar las emociones a partir de la escritura creativa son variadas: desde llevar un diario personal a escribir cartas a los seres queridos ya fallecidos, pasando por la edición de un blog. De cualquier modo, el propio proceso de escritura es ya tan válido como el resultado final, dado que estructura el pensamiento y abre vías de reflexión donde quizás no había más que confusión o silencio.

La forma más sencilla y asequible de entrar en contacto con la escritura terapéutica es el diario, ya que no requiere más que un cuaderno y la voluntad de ponerse a escribir cada día. A título de ejemplo, la escritura cotidiana permite transcribir las experiencias del día y el flujo de sentimientos y emociones que nos perturban, lo cual ya en sí significa una liberación. Posteriormente, la relectura de las entradas facilita la distancia necesaria para analizar nuestras actitudes y motivaciones, lo cual podrá redundar en un trabajo posterior de reflexión y mejora personal.

Finalmente, hay que mencionar que la escritura puede prestarse también a potenciar todo aquello que de positivo haya en la vida de la persona: desde la rememoración de momentos felices a la redacción de proyecciones positivas de un futuro próximo, la celebración de hitos de la trayectoria personal o profesional o, simplemente, la expresión de la alegría de lo cotidiano. Al igual que la vida, la experiencia de escribir puede renovarse día a día.

Gemma Nadal

30Sep/14

¡SIEMPRE EN FORMA!

Elisabet Gimeno, Emociones, Simposio Internacional sobre las Emociones,

¡SIEMPRE EN FORMA!

Dormir, comer, practicar deporte son algunas de las actividades mediante las cuales garantizamos nuestro bienestar físico a lo largo del día. Ahora bien, ¿qué hacemos por nuestra voz?

A pesar de los avances tecnológicos que facilitan la comunicación, la voz sigue siendo el vehículo más inmediato para relacionarnos con los demás. Independientemente de lo que nos depare la jornada, tarde o temprano tendremos que hablar. Emociones que se sirven de palabras para salir a la luz, duras negociaciones a cualquier nivel o un horario prolongado de clases son algunas de las muchas situaciones en las que la voz estará involucrada. En ocasiones, habrá circunstancias difíciles de sobrellevar que pueden llegar a afectar el aparato vocal. Por eso mismo, debemos mantener en forma la musculatura implicada en el juego anatómico que produce el sonido.

Tendremos dos objetivos: fortalecer nuestra voz y corregir posibles malos hábitos. Evidentemente, recurriremos a la ayuda de un experto si no sabemos por dónde empezar. Además, los ejercicios elegidos seguirán determinados criterios. En primer lugar, se adaptarán a nuestra realidad (edad, trabajo, horario,…) En segundo lugar, nunca hay que extenuarse. Mejor una disciplina corta que practiquemos sin pereza cada día a una larga que abandonemos a la semana. Finalmente, ¿cómo sabremos que vamos por el buen camino? Cuando, tras un tiempo prudencial de trabajo continuado y esmerado, comprobemos que nuestra voz resiste fácilmente lo que le depara cada nuevo día.

Elisabet Gimeno

¿Quieres apuntarte al I SIMPOSIO online INTERNACIONAL SOBRE LAS EMOCIONES? Más información aquí

24Sep/14

Las emociones que solo yo siento

Félix Eroles, Simposio Internacional sobre las Emociones, , ,

No recuerdo cuando nací, creo que hace poco tiempo, o tal vez mucho, no sé. Pero creo que tengo conciencia de lo que hago desde hace poco. Sé que sé algunas cosas, de algunas no me acuerdo… Lo que sí sé es que yo siento muchas emociones diferentes.

Cuando nací no debía tener conciencia de lo que me rodeaba, sentía cosas agradables y desagradables, frío, calor, confort, ganas de llorar y de reír. Me acuerdo de mis amigos, de una casa inmensa en la montaña, con muchos animales y con unos señores que nos recibían. Me llevan a la casa de esos señores mis padres, son altos y guapos. Nos lo pasamos bien. Intento recordar las caras de mis padres y no puedo, a veces sí que creo que los veo pero desaparecen pronto. De lo que sí siento una sensación agradable es de una melodía que alguien me cantaba, o me cantan, no lo sé, y pienso en mis hermanos… Por cierto, no recuerdo sus caras, si su olor… ¿Y dónde están?

A veces estoy pensando en los juguetes y de repente desaparece de mi mente ese pensamiento, quiero volver a pensar y no recuerdo que quiero pensar. Entonces me pongo nervioso, me siento solo y tengo pánico. No me encontrará nadie, todo está vacío y se me nubla la vista. Casi desaparece la luz y solo tengo ganas de salir a caminar, probar de abrir las puertas y buscar a los niños con los que juego siempre.

Ahora estoy seguro de que he estado en el mar, en la playa y estirado al sol mientras que una niña… que se llama… Maribel me dice al oído que le coja la toalla a mi hermano para tirarla al agua. Maribel dice que mi hermano es feo… Yo creo que a ella le gusta él.

Tengo la idea de que esta señora que me coge de la mano y me lleva detrás de ella es o mi madre o mi novia. Intento recordar su nombre y no puedo. Yo quiero guardar mis manos en los bolsillos de mi chaqueta. Me da vergüenza ver tantas personas alrededor mío. Es como una fiesta, todo el mundo me mira y aplauden… ¿Por qué lo harán?. Una chica me acaba de abrazar y dar un beso. Huele muy bien. Me ha llamado: Papa, no lo entiendo. Yo creo que ella es mi hermana y que a veces se chiva de cosas mías a mi madre. Bueno, lástima, no es nadie que sea de mi familia. Espera, espera, creo que sé quien es, es alguien muy cercano a mí, su olor, sus palabras, el beso y el abrazo me produce una estado de ánimo agradable, no sé como se llama pero creo que es mi… hija… o mi hermana. Es igual, he visto una cara que me ha sobresaltado, la reconozco, sí, estoy seguro de que siempre ha sido mi amigo, sé que lo aprecio, creo que hemos estudiado juntos, pero ¿qué hemos estudiado? ¿Soy tan mayor como para haber estudiado?

Y ¿por qué aplauden tanto? Los miro e intento saber qué hago aquí. Bueno, no me importa pues me siento bien…

¡Vaya!, esa señora que o es mi hermana o mi novia me dice que me quiere. Ahora se dirige y habla a todos los que han venido a la fiesta. Habla del Alzheimer, se ve que es una enfermedad que tengo y de la que siempre oigo hablar. Y dice algo como que estas personas están aquí por mi, por Pasqual Maragall.

En homenaje a mi padre que me ha servido de modelo para describir cómo se podía sentir Pasqual Maragall el día 22 de septiembre de 2014 en el encuentro de voluntarios del estudio alfa para la detección precoz y la prevención del Alzheimer de la Fundación Pasqual Maragall contra el Alzheimer.Pasqual Maragall

Félix Eroles
:.,»@#~

04Sep/14

La realidad vs mi realidad. Cómo nos afectan las emociones.

Emociones, Félix Eroles, Jornades, Simposio Internacional sobre las Emociones, , , , ,

En fechas próxima, en Red Visible y Ple de Vida, realizaremos un Simposio Internacional sobre las Emociones. Estamos definiendo los días, modalidad, programa y ponentes.

El primer tema que desarrollo es sobre lo que debe ser la Realidad y cómo nosotros la percibimos.

Es obvio que cada uno de nosotros tiene una visión e interpretación diferente de las cosas que acontecen. De hecho, la Realidad se ve afectada por nuestra Realidad. Es un problema clásico de la Filosofía, el de ¿Cómo conocemos la realidad? en otras palabras la Epistemología.

En nuestro quehacer diario hemos observado que hay personas optimistas, pesimistas, introvertidas, tristes, alegres… y que mantiene ese estado mental y psicológico en la mayoría de las situaciones. Si en mi caso, soy una persona extrovertida, al percibir una situación que me afecta de una determinada forma adoptaré una conducta caracterizada por mi forma de ser. Sin embargo, si al lado tengo a un amigo con tendencia al pesimismo, es probable que él reaccione de forma diferente ante la misma situación.

¿A qué se debe que dos personas perciban la misma Realidad de forma diferente y actúen, en consecuencia, mediante conductas diferentes? A continuación lo intento explicar en la Infografía que adjunto.
En ella repasamos el concepto de Realidad Objetiva, vs. la Realidad que nosotros percibimos, cómo nos sentimos ante esa realidad, en qué medida nos afectan nuestros de creencias a través de las emociones. Como consecuencia actuamos y mantenemos unos perfiles conductuales que a su vez influyen en la Realidad. El ciclo de afectación de la Realidad Objetiva es una Distorsión Cognitiva.

Nuestras emociones y conductas responden a cuatro deseo básicos de:
1. Seguridad
2. Innovación
3. Singularidad
4. Conexión

Y estos cuatros deseos básicos se ven modificado por dos complementarios:
5. Progreso personal.
6. Aportaciones valiosas al grupo o sociedad.

Ya lo dijo David Hume:

«La razón es esclava de las pasiones»

Infografía Gestión Emociones

 

Si te parece interesante este post, por favor, difúndelo o comenta tu opinión o discrepancias. Gracias

Félix Eroles

¿Quieres apuntarte al I SIMPOSIO online INTERNACIONAL SOBRE LAS EMOCIONES? Más información aquí

:.,»@#~

31Ene/14

Nos faltan muchas competencias personales por culpa del Sistema Educativo.Nos faltan muchas competencias personales por culpa del Sistema Educativo.Nos faltan muchas competencias personales por culpa del Sistema Educativo.Nos faltan muchas competencias personales por culpa del Sistema Educativo.

Félix Eroles, ,

Intento demostrar que el Sistema Educativo debe adaptarse a las realidades socioeconómicas actuales. No preparamos personas con iniciativa, ni con motivación y compromiso. Nuestros alumnos tienen dificultades en la comunicación interpersonal. Todo ello nos lleva a que en el mundo del trabajo haya un gap muy importante entre lo que sabemos, al salir de nuestra etapa educativa, y lo que deberíamos saber para integrarnos plenamente en la sociedad, el mundo laboral… Otros países no tienen ese gap ya que sus alumnos salen preparados de una forma más completa.

Desarrollo esta idea en el artículo:

http://personasqueaprenden.net/2014/01/la-importancia-de-los-procesos-productivos/

FélixIntento demostrar que el Sistema Educativo debe adaptarse a las realidades socioeconómicas actuales. No preparamos personas con iniciativa, ni con motivación y compromiso. Nuestros alumnos tienen dificultades en la comunicación interpersonal. Todo ello nos lleva a que en el mundo del trabajo haya un gap muy importante entre lo que sabemos, al salir de nuestra etapa educativa, y lo que deberíamos saber para integrarnos plenamente en la sociedad, el mundo laboral… Otros países no tienen ese gap ya que sus alumnos salen preparados de una forma más completa.

Desarrollo esta idea en el artículo:

http://personasqueaprenden.net/2014/01/la-importancia-de-los-procesos-productivos/

FélixIntento demostrar que el Sistema Educativo debe adaptarse a las realidades socioeconómicas actuales. No preparamos personas con iniciativa, ni con motivación y compromiso. Nuestros alumnos tienen dificultades en la comunicación interpersonal. Todo ello nos lleva a que en el mundo del trabajo haya un gap muy importante entre lo que sabemos, al salir de nuestra etapa educativa, y lo que deberíamos saber para integrarnos plenamente en la sociedad, el mundo laboral… Otros países no tienen ese gap ya que sus alumnos salen preparados de una forma más completa.

Desarrollo esta idea en el artículo:

http://personasqueaprenden.net/2014/01/la-importancia-de-los-procesos-productivos/

FélixIntento demostrar que el Sistema Educativo debe adaptarse a las realidades socioeconómicas actuales. No preparamos personas con iniciativa, ni con motivación y compromiso. Nuestros alumnos tienen dificultades en la comunicación interpersonal. Todo ello nos lleva a que en el mundo del trabajo haya un gap muy importante entre lo que sabemos, al salir de nuestra etapa educativa, y lo que deberíamos saber para integrarnos plenamente en la sociedad, el mundo laboral… Otros países no tienen ese gap ya que sus alumnos salen preparados de una forma más completa.

Desarrollo esta idea en el artículo:

http://personasqueaprenden.net/2014/01/la-importancia-de-los-procesos-productivos/

Félix

16Oct/13

Nou curs sobre emprenedoria del Departament d’EnsenyamentNou curs sobre emprenedoria del Departament d’EnsenyamentNou curs sobre emprenedoria del Departament d’EnsenyamentNou curs sobre emprenedoria del Departament d’Ensenyament

Félix Eroles,

6090501609   Didàctica de l’emprenedoria: programació, metodologia i recursos didàctics per impartir l’assignatura d’emprenedoria a l’ensenyament secundari
2013-2014   Taller. Secundària en general
  
   22/10/2013 – 5/11/2013 (15 hores) de 17:30h a 21:30h
   CRP del Segrià
   Pius XII, 4 (Lleida) 
  
Accessos   Veure plànol
Inscripció   16/09/2013 – 30/09/2013
  
Requisits de certificació   – Assistència a un mínim del 80% de les hores presencials de formació.
– Avaluació positiva de les tasques planificades en relació amb l’aprofitament. Aplicació i realització d’una programació o seqüència didàctica sobre la temàtica.
Descripció   El coneixement és a Internet i és més important el que puguis fer amb els teus coneixements que els propis coneixements.
Els factors innovadors són fruit de l’habilitat per solucionar problemes, la creativitat en el procés innovador, el treball en xarxa i col•laboratiu, el pensament crític i el fet de saber comunicar les teves idees.
Finlàndia és un país on els alumnes de secundària tenen ja l’esperit emprenedor i la iniciativa per innovar professionalment. No és un país amb grans recursos naturals, però el sistema educatiu ha sabut inocular la iniciativa als seus alumnes.
A Catalunya cal formar nous ciutadans pels nous temps. Recollint aquesta necessitat, el decret 51/2012 convida als instituts d’ensenyament secundari de Catalunya a oferir l’assignatura d’emprenedoria al segon cicle d’ESO.
Aquest curs d’especialització es basa en l’experiència pràctica que es duu a terme ja en alguns centres catalans per part de l’Associació Tens Fusta d’Emprenedor
Objectius   – Facilitar la tasca de programació de l’assignatura d’emprenedoria mitjançant unes sessions de treball intensiu i pràctic que dotin el professorat de les eines necessàries per a la realització d’un procés d’ensenyament i aprenentatge eficient i satisfactori.
– Conèixer com es pot transmetre l’esperit i la iniciativa emprenedora a partir de docents que ja han iniciat activitats emprenedores.
Continguts   Anàlisi de les competències i continguts que es proposen en el decret.
– Organització de continguts i enfocament de l’assignatura.
– Actualització de continguts bàsics d’emprenedoria que configuren un procés actiu que acompanya la generació d’una idea de negoci, la creació i posada en marxa d’una empresa.
– Programació de les diferents unitats didàctiques i activitats d’ensenyament i aprenentatge.
– Recursos didàctics i representació detallada de cada seqüència didàctica tot atenent el conjunt de variables que intervenen en el procés d’ensenyament i aprenentatge compartit.
Formador/a   Davide Menini i J. Félix Eroles Torrecillas
Organització   Servei Educatiu Segrià
E-mail   crp-segria@xtec.cat
Calendari  
 Sessió 1   dimarts   22/10/2013   1730   2130 
 Sessió 2   dimarts   29/10/2013   1730   2130 
 Sessió 3   dimarts   05/11/2013   1730   2130 

6090501609   Didàctica de l’emprenedoria: programació, metodologia i recursos didàctics per impartir l’assignatura d’emprenedoria a l’ensenyament secundari
2013-2014   Taller. Secundària en general
  
   22/10/2013 – 5/11/2013 (15 hores) de 17:30h a 21:30h
   CRP del Segrià
   Pius XII, 4 (Lleida) 
  
Accessos   Veure plànol
Inscripció   16/09/2013 – 30/09/2013
  
Requisits de certificació   – Assistència a un mínim del 80% de les hores presencials de formació.
– Avaluació positiva de les tasques planificades en relació amb l’aprofitament. Aplicació i realització d’una programació o seqüència didàctica sobre la temàtica.
Descripció   El coneixement és a Internet i és més important el que puguis fer amb els teus coneixements que els propis coneixements.
Els factors innovadors són fruit de l’habilitat per solucionar problemes, la creativitat en el procés innovador, el treball en xarxa i col•laboratiu, el pensament crític i el fet de saber comunicar les teves idees.
Finlàndia és un país on els alumnes de secundària tenen ja l’esperit emprenedor i la iniciativa per innovar professionalment. No és un país amb grans recursos naturals, però el sistema educatiu ha sabut inocular la iniciativa als seus alumnes.
A Catalunya cal formar nous ciutadans pels nous temps. Recollint aquesta necessitat, el decret 51/2012 convida als instituts d’ensenyament secundari de Catalunya a oferir l’assignatura d’emprenedoria al segon cicle d’ESO.
Aquest curs d’especialització es basa en l’experiència pràctica que es duu a terme ja en alguns centres catalans per part de l’Associació Tens Fusta d’Emprenedor
Objectius   – Facilitar la tasca de programació de l’assignatura d’emprenedoria mitjançant unes sessions de treball intensiu i pràctic que dotin el professorat de les eines necessàries per a la realització d’un procés d’ensenyament i aprenentatge eficient i satisfactori.
– Conèixer com es pot transmetre l’esperit i la iniciativa emprenedora a partir de docents que ja han iniciat activitats emprenedores.
Continguts   Anàlisi de les competències i continguts que es proposen en el decret.
– Organització de continguts i enfocament de l’assignatura.
– Actualització de continguts bàsics d’emprenedoria que configuren un procés actiu que acompanya la generació d’una idea de negoci, la creació i posada en marxa d’una empresa.
– Programació de les diferents unitats didàctiques i activitats d’ensenyament i aprenentatge.
– Recursos didàctics i representació detallada de cada seqüència didàctica tot atenent el conjunt de variables que intervenen en el procés d’ensenyament i aprenentatge compartit.
Formador/a   Davide Menini i J. Félix Eroles Torrecillas
Organització   Servei Educatiu Segrià
E-mail   crp-segria@xtec.cat
Calendari  
 Sessió 1   dimarts   22/10/2013   1730   2130 
 Sessió 2   dimarts   29/10/2013   1730   2130 
 Sessió 3   dimarts   05/11/2013   1730   2130 

6090501609   Didàctica de l’emprenedoria: programació, metodologia i recursos didàctics per impartir l’assignatura d’emprenedoria a l’ensenyament secundari
2013-2014   Taller. Secundària en general
  
   22/10/2013 – 5/11/2013 (15 hores) de 17:30h a 21:30h
   CRP del Segrià
   Pius XII, 4 (Lleida) 
  
Accessos   Veure plànol
Inscripció   16/09/2013 – 30/09/2013
  
Requisits de certificació   – Assistència a un mínim del 80% de les hores presencials de formació.
– Avaluació positiva de les tasques planificades en relació amb l’aprofitament. Aplicació i realització d’una programació o seqüència didàctica sobre la temàtica.
Descripció   El coneixement és a Internet i és més important el que puguis fer amb els teus coneixements que els propis coneixements.
Els factors innovadors són fruit de l’habilitat per solucionar problemes, la creativitat en el procés innovador, el treball en xarxa i col•laboratiu, el pensament crític i el fet de saber comunicar les teves idees.
Finlàndia és un país on els alumnes de secundària tenen ja l’esperit emprenedor i la iniciativa per innovar professionalment. No és un país amb grans recursos naturals, però el sistema educatiu ha sabut inocular la iniciativa als seus alumnes.
A Catalunya cal formar nous ciutadans pels nous temps. Recollint aquesta necessitat, el decret 51/2012 convida als instituts d’ensenyament secundari de Catalunya a oferir l’assignatura d’emprenedoria al segon cicle d’ESO.
Aquest curs d’especialització es basa en l’experiència pràctica que es duu a terme ja en alguns centres catalans per part de l’Associació Tens Fusta d’Emprenedor
Objectius   – Facilitar la tasca de programació de l’assignatura d’emprenedoria mitjançant unes sessions de treball intensiu i pràctic que dotin el professorat de les eines necessàries per a la realització d’un procés d’ensenyament i aprenentatge eficient i satisfactori.
– Conèixer com es pot transmetre l’esperit i la iniciativa emprenedora a partir de docents que ja han iniciat activitats emprenedores.
Continguts   Anàlisi de les competències i continguts que es proposen en el decret.
– Organització de continguts i enfocament de l’assignatura.
– Actualització de continguts bàsics d’emprenedoria que configuren un procés actiu que acompanya la generació d’una idea de negoci, la creació i posada en marxa d’una empresa.
– Programació de les diferents unitats didàctiques i activitats d’ensenyament i aprenentatge.
– Recursos didàctics i representació detallada de cada seqüència didàctica tot atenent el conjunt de variables que intervenen en el procés d’ensenyament i aprenentatge compartit.
Formador/a   Davide Menini i J. Félix Eroles Torrecillas
Organització   Servei Educatiu Segrià
E-mail   crp-segria@xtec.cat
Calendari  
 Sessió 1   dimarts   22/10/2013   1730   2130 
 Sessió 2   dimarts   29/10/2013   1730   2130 
 Sessió 3   dimarts   05/11/2013   1730   2130 

6090501609   Didàctica de l’emprenedoria: programació, metodologia i recursos didàctics per impartir l’assignatura d’emprenedoria a l’ensenyament secundari
2013-2014   Taller. Secundària en general
  
   22/10/2013 – 5/11/2013 (15 hores) de 17:30h a 21:30h
   CRP del Segrià
   Pius XII, 4 (Lleida) 
  
Accessos   Veure plànol
Inscripció   16/09/2013 – 30/09/2013
  
Requisits de certificació   – Assistència a un mínim del 80% de les hores presencials de formació.
– Avaluació positiva de les tasques planificades en relació amb l’aprofitament. Aplicació i realització d’una programació o seqüència didàctica sobre la temàtica.
Descripció   El coneixement és a Internet i és més important el que puguis fer amb els teus coneixements que els propis coneixements.
Els factors innovadors són fruit de l’habilitat per solucionar problemes, la creativitat en el procés innovador, el treball en xarxa i col•laboratiu, el pensament crític i el fet de saber comunicar les teves idees.
Finlàndia és un país on els alumnes de secundària tenen ja l’esperit emprenedor i la iniciativa per innovar professionalment. No és un país amb grans recursos naturals, però el sistema educatiu ha sabut inocular la iniciativa als seus alumnes.
A Catalunya cal formar nous ciutadans pels nous temps. Recollint aquesta necessitat, el decret 51/2012 convida als instituts d’ensenyament secundari de Catalunya a oferir l’assignatura d’emprenedoria al segon cicle d’ESO.
Aquest curs d’especialització es basa en l’experiència pràctica que es duu a terme ja en alguns centres catalans per part de l’Associació Tens Fusta d’Emprenedor
Objectius   – Facilitar la tasca de programació de l’assignatura d’emprenedoria mitjançant unes sessions de treball intensiu i pràctic que dotin el professorat de les eines necessàries per a la realització d’un procés d’ensenyament i aprenentatge eficient i satisfactori.
– Conèixer com es pot transmetre l’esperit i la iniciativa emprenedora a partir de docents que ja han iniciat activitats emprenedores.
Continguts   Anàlisi de les competències i continguts que es proposen en el decret.
– Organització de continguts i enfocament de l’assignatura.
– Actualització de continguts bàsics d’emprenedoria que configuren un procés actiu que acompanya la generació d’una idea de negoci, la creació i posada en marxa d’una empresa.
– Programació de les diferents unitats didàctiques i activitats d’ensenyament i aprenentatge.
– Recursos didàctics i representació detallada de cada seqüència didàctica tot atenent el conjunt de variables que intervenen en el procés d’ensenyament i aprenentatge compartit.
Formador/a   Davide Menini i J. Félix Eroles Torrecillas
Organització   Servei Educatiu Segrià
E-mail   crp-segria@xtec.cat
Calendari  
 Sessió 1   dimarts   22/10/2013   1730   2130 
 Sessió 2   dimarts   29/10/2013   1730   2130 
 Sessió 3   dimarts   05/11/2013   1730   2130 

17Jul/13

¿Por qué han fracasado la mayoría de los genios en los estudios?Per què han fracassat els genis en els seus estudis?¿Por qué han fracasado la mayoría de los genios en los estudios?¿Por qué han fracasado la mayoría de los genios en los estudios?

Félix Eroles,

Por Félix Eroles. Filósofo.

Los genios normalmente han fracasado en sus estudios. ¿Por qué? Siempre he pensado que los mejores estudiantes, los que normalmente han obtenido matrículas de honor (yo obtuve alguna) no necesariamente han sido, en su carrera profesional (y también en su proyecto personal), grandes innovadores, genios, referentes… más bien al contrario, excelentes personas grises. Por eso me gusta de la reflexión de Noam Chomsky.darwin_day

No deseo que se me entienda mal, ser buen estudiante, superar las pruebas siempre con la mejor nota no presupone que tu huella en la historia de la Humanidad sea tan importante como otros genios que, a pesar de no superar sus estudios, han logrado dejar su impronta en la civilización y la cultura humana.

Normalmente, los que ahora se están destacando como importantes innovadores: Steve Jobs, Ferran Adrià, Richard Branson, Bill Gates… no han acabado sus estudios o han tenido verdaderas dificultades para acabarlos. Pero si nos adentramos en la historia pasada, la opinión de los profesores respecto a Thomas Alva Edison, Charles Darwin (posiblemente la persona que más ha revolucionado el pensamiento humano y sus consecuencias)… todos ellos obtuvieron malos resultados en sus estudios porque no eran compatibles con sus proyectos personales. Y como ellos hay infinidad de casos.

Pocas veces encontramos genios que no fracasaran anteriormente sobre todo en sus estudios. No porque no tengan capacidad sino porque no desean perder el tiempo pasando evaluaciones y realizando tareas escolares incompatibles con sus intereses y capacidades. Lo cual demuestra lo inadecuados que son los sistemas de medición y control de los alumnos, la falta de interés del Sistema Educativo por formar personas independientes, con iniciativa, capaces de decidir por ellas mismas y descubrir el conocimiento. Muestra de la clasificación gris de sus ciudadanos es la actual LOMCE. Los procesos de evaluación son necesarios pero insuficientes pues no descubren los potenciales de los alumnos, simplemente los clasifica por el «relativo» esfuerzo por superar los controles de evaluación. Os dejo un vídeo de Noam Chomsky en que explica perfectamente la incoherencia de las evaluaciones en los procesos de aprendizaje.

http://personasqueaprenden.net/

@#|

Per Félix Eroles. Filòsof.

Els genis normalment han fracassat en els seus estudis. Per què? Sempre he pensat que els millors estudiants, els que normalment han obtingut matrícules d’honor (jo vaig obtenir alguna) no necessàriament han estat, en la seva carrera professional (i també en el seu projecte personal), grans innovadors, genis, referents… més aviat al contrari , excel·lents persones grises. Per això m’agrada de la reflexió de Noam Chomsky.darwin_day

No desitjo que se m’entengui malament, ser bon estudiant, superar les proves sempre amb la millor nota no pressuposa que el teva empremta en la història de la Humanitat sigui tan important com altres genis que, tot i no superar els seus estudis, han aconseguit deixar la seva marca en la civilització i la cultura humana.

Normalment, els que ara s’estan destacant com importants innovadors: Steve Jobs, Ferran Adrià, Richard Branson, Bill Gates… no han acabat els seus estudis o han tingut veritables dificultats per acabar-los. Però si ens endinsem en la història passada, l’opinió dels professors respecte a Thomas Alva Edison, Charles Darwin (possiblement la persona que més ha revolucionat el pensament humà i les seves conseqüències)… tots ells van obtenir mals resultats en els seus estudis perquè no eren compatibles amb els seus projectes personals. I com ells hi ha infinitat de casos.

Poques vegades trobem genis que no fracassessin anteriorment sobretot en els seus estudis. No perquè no tinguin capacitat sinó perquè no volen perdre el temps passant avaluacions i realitzant tasques escolars incompatibles amb els seus interessos i capacitats. La qual cosa demostra que són inadequats els sistemes de mesura i control dels alumnes, la manca d’interès del Sistema Educatiu per formar persones independents, amb iniciativa, capaços de decidir per elles mateixes i descobrir el coneixement. Mostra de la classificació gris dels seus ciutadans és l’actual LOMCE. Els processos d’avaluació són necessaris però insuficients ja que no descobreixen els potencials dels alumnes, simplement els classifica pel «relatiu» esforç per superar els controls d’avaluació. Us deixo un vídeo de Noam Chomsky en què explica perfectament la incoherència de les avaluacions en els processos d’aprenentatge.

http://personasqueaprenden.net/

Por Félix Eroles. Filósofo.

Los genios normalmente han fracasado en sus estudios. ¿Por qué? Siempre he pensado que los mejores estudiantes, los que normalmente han obtenido matrículas de honor (yo obtuve alguna) no necesariamente han sido, en su carrera profesional (y también en su proyecto personal), grandes innovadores, genios, referentes… más bien al contrario, excelentes personas grises. Por eso me gusta de la reflexión de Noam Chomsky.darwin_day

No deseo que se me entienda mal, ser buen estudiante, superar las pruebas siempre con la mejor nota no presupone que tu huella en la historia de la Humanidad sea tan importante como otros genios que, a pesar de no superar sus estudios, han logrado dejar su impronta en la civilización y la cultura humana.

Normalmente, los que ahora se están destacando como importantes innovadores: Steve Jobs, Ferran Adrià, Richard Branson, Bill Gates… no han acabado sus estudios o han tenido verdaderas dificultades para acabarlos. Pero si nos adentramos en la historia pasada, la opinión de los profesores respecto a Thomas Alva Edison, Charles Darwin (posiblemente la persona que más ha revolucionado el pensamiento humano y sus consecuencias)… todos ellos obtuvieron malos resultados en sus estudios porque no eran compatibles con sus proyectos personales. Y como ellos hay infinidad de casos.

Pocas veces encontramos genios que no fracasaran anteriormente sobre todo en sus estudios. No porque no tengan capacidad sino porque no desean perder el tiempo pasando evaluaciones y realizando tareas escolares incompatibles con sus intereses y capacidades. Lo cual demuestra lo inadecuados que son los sistemas de medición y control de los alumnos, la falta de interés del Sistema Educativo por formar personas independientes, con iniciativa, capaces de decidir por ellas mismas y descubrir el conocimiento. Muestra de la clasificación gris de sus ciudadanos es la actual LOMCE. Los procesos de evaluación son necesarios pero insuficientes pues no descubren los potenciales de los alumnos, simplemente los clasifica por el «relativo» esfuerzo por superar los controles de evaluación. Os dejo un vídeo de Noam Chomsky en que explica perfectamente la incoherencia de las evaluaciones en los procesos de aprendizaje.

http://personasqueaprenden.net/

@#|

Por Félix Eroles. Filósofo.

Los genios normalmente han fracasado en sus estudios. ¿Por qué? Siempre he pensado que los mejores estudiantes, los que normalmente han obtenido matrículas de honor (yo obtuve alguna) no necesariamente han sido, en su carrera profesional (y también en su proyecto personal), grandes innovadores, genios, referentes… más bien al contrario, excelentes personas grises. Por eso me gusta de la reflexión de Noam Chomsky.darwin_day

No deseo que se me entienda mal, ser buen estudiante, superar las pruebas siempre con la mejor nota no presupone que tu huella en la historia de la Humanidad sea tan importante como otros genios que, a pesar de no superar sus estudios, han logrado dejar su impronta en la civilización y la cultura humana.

Normalmente, los que ahora se están destacando como importantes innovadores: Steve Jobs, Ferran Adrià, Richard Branson, Bill Gates… no han acabado sus estudios o han tenido verdaderas dificultades para acabarlos. Pero si nos adentramos en la historia pasada, la opinión de los profesores respecto a Thomas Alva Edison, Charles Darwin (posiblemente la persona que más ha revolucionado el pensamiento humano y sus consecuencias)… todos ellos obtuvieron malos resultados en sus estudios porque no eran compatibles con sus proyectos personales. Y como ellos hay infinidad de casos.

Pocas veces encontramos genios que no fracasaran anteriormente sobre todo en sus estudios. No porque no tengan capacidad sino porque no desean perder el tiempo pasando evaluaciones y realizando tareas escolares incompatibles con sus intereses y capacidades. Lo cual demuestra lo inadecuados que son los sistemas de medición y control de los alumnos, la falta de interés del Sistema Educativo por formar personas independientes, con iniciativa, capaces de decidir por ellas mismas y descubrir el conocimiento. Muestra de la clasificación gris de sus ciudadanos es la actual LOMCE. Los procesos de evaluación son necesarios pero insuficientes pues no descubren los potenciales de los alumnos, simplemente los clasifica por el «relativo» esfuerzo por superar los controles de evaluación. Os dejo un vídeo de Noam Chomsky en que explica perfectamente la incoherencia de las evaluaciones en los procesos de aprendizaje.

http://personasqueaprenden.net/

@#|

09May/13

Jornades: Herramientas para la gestión de las emocionesJornades: Eines per a la gestió de les emocions Jornades: Eines per a la gestió de les emocions Jornades: Eines per a la gestió de les emocions

Félix Eroles, Gemma Nadal, Jornades, Roser Rodó, , , , ,

emociones2

Herramientas para la gestión de las emociones

Desde RedVisible – PledeVida queremos invitaros a las Jornadas Herramientas para la gestión de las emociones que tendrán lugar los días 31 de mayo y 1 de junio en la Facultad de Pedagogía de la Universidad de Barcelona (Llars Mundet)  en el marc de l’ESCOLA D’ESTIU D’EDUCACIÓ DE PERSONES ADULTES 2013.

Las Jornadas están organitzadas por Red Visible, la Associació Ple de Vida y Saó, con el soporte de la Facultad de Pedagogía de la UB, y dan derecho a un certificado reconocido por la Universidad  de Barcelona y el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Todos y todas conocemos la importancia de las emociones y, seguramente, hemos podido comprobar en propia piel que pueden jugar a nuestro favor o en nuestra contra: depende de nosotros gestinarlas de manera equilibrada y harmónica. Aunque aprender a convivir con nuestras emociones es una tarea por la que debemos pasar necesariamente a lo largo de la vida, en épocas como la que estamos viviendo —marcada por incertezas y tensiones de todo tipo— se hace más necesario que nunca que aprendamos a ponerlas al servicio de nuestro desarrollo personal y profesional. Asi, estas jornadas pretenden introducirnos en la importancia de iniciar un proceso de aprendizaje emocional consciente y guiado a través de cuatro ámbitos concretos: la salud, el yo emocional, la voz y laexpressión de les emociones a través de la escritura creativa.

Profesorado:

Conferencia Inaugural: Anna Forés,  profesora de la Universitat de Barcelona, pedagoga y escritora.

Talleres:
1. La voz y las emociones. Elisabet Gimeno, soprano y profesora de canto.
2. Las emociones y la salud. Roser Rodó, médico de familia.
3. Como gestionar nuestro «yo» emocional. Montse Leal, pedagoga.
4. La expresión de las emociones a través de la escritura creativa. Gemma Nadal, traductora y profesora.

Conferencia de clausura: Àngel Marzo, profesor de la Universitat de Barcelona, psicólogo y editor.

Lugar: Facultad de Pedagogía de la Universidad de Barcelona
Pg. de la Vall d’Hebron, 171
08035 Barcelona

Horario:
Viernes 31 de mayo:
16 h. Conferencia inaugural
16:30 a 20:30 h. Talleres

Sábado, 1 de junio:
10 a 14 h. Talleres
14 h. Conferencia de clausura.

¡Os animamos a participar! El precio es de tan solo 15€ en concepto de gastos de gestión y certificación.

Iniciar la matriculación.

Para que la inscripció sigui efectiva, formalitza el pagament de 15 € al número de compte:
   Triodos Bank 1491 0001 26 2032924322
Recorda d’especificar clarament el nom i cognoms de la persona que s’hi ha matriculat.
El dia d’inici de les Jornades, en el moment del lliurament de les acreditacions, caldrà presentar el resguard d’un ingrés únic de 15 euros..
@#|@#

Des de PledeVida us volem convidar a les Jornades Eines per a la gestió de les emocions que es duran a terme els dies 31 de maig i 1 de juny a la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona (Llars Mundet) en el marc de l’ESCOLA D’ESTIU D’EDUCACIÓ DE PERSONES ADULTES 2013.emociones2

Les Jornades estan organitzades per Red Visible, l’Associació Ple de Vida i Saó, amb el suport de la Facultat de Pedagogia de la UB, i donen dret a un certificat reconegut per la Universitat de Barcelona i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Tots i totes coneixem la importància de les emocions i, de ben segur, hem pogut comprovar en pròpia pell que poden jugar al nostre favor o en la nostra contra: depèn de nosaltres gestionar-les de manera equilibrada i harmònica. Tot i que aprendre a conviure amb les nostres emocions és una tasca per la qual hem de passar necessàriament al llarg de la vida, en èpoques com la que estem vivint —marcada per incerteses i tensions detot tipus— es fa més necessari que mai que aprenguem a posar-les al servei del nostre desenvolupament personal i professional. Així, aquestes jornades pretenen introduir-vos en la importància d’iniciar un procés d’aprenentatge emocional conscient i guiat a través de quatre àmbits concrets: la salut, el jo emocional, la veu i l’expressió de les emocions a través de l’escriptura creativa.

Professorat:

Conferència Inaugural: Anna Forés, professora de la Universitat de Barcelona, pedagoga i escriptora.

Tallers:
1. La veu i les emocions. Elisabet Gimeno, soprano i professora de cant.
2. Les emocions i la salut. Roser Rodó, metgessa de família.
3. Com gestionar el nostre «jo» emocional. Montse Leal, pedagoga.
4. L’expressió de les emocions a través de l’escriptura creativa. Gemma Nadal, traductora i professora.

Conferència de cloenda: Àngel Marzo, professor de la Universitat de Barcelona, psicòleg i editor.

Lloc: Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona
Pg de la Vall d’Hebron, 171
08035 Barcelona

Horari:
Divendres 31 de maig:
16 h. Conferència inaugural
16:30 a 20:30 h. Tallers

Dissabte, 1 de juny:
10 a 14 h. Tallers
14 h. Conferència de cloenda.

Us animem a participar-hi! El preu és de només 15€ en concepte de despeses de gestió i certificació.

Iniciar la matriculació.

Per tal que la inscripció sigui efectiva, formalitza el pagament de 15 € al número de compte:
   Triodos Bank 1491 0001 26 2032924322
Recorda d’especificar clarament el nom i cognoms de la persona que s’hi ha matriculat.
El dia d’inici de les Jornades, en el moment del lliurament de les acreditacions, caldrà presentar el resguard d’un ingrés únic de 15 euros.

 

@||Des de PledeVida us volem convidar a les Jornades Eines per a la gestió de les emocions que es duran a terme els dies 31 de maig i 1 de juny a la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona (Llars Mundet) en el marc de l’ESCOLA D’ESTIU D’EDUCACIÓ DE PERSONES ADULTES 2013.emociones2

Les Jornades estan organitzades per Red Visible, l’Associació Ple de Vida i Saó, amb el suport de la Facultat de Pedagogia de la UB, i donen dret a un certificat reconegut per la Universitat de Barcelona i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Tots i totes coneixem la importància de les emocions i, de ben segur, hem pogut comprovar en pròpia pell que poden jugar al nostre favor o en la nostra contra: depèn de nosaltres gestionar-les de manera equilibrada i harmònica. Tot i que aprendre a conviure amb les nostres emocions és una tasca per la qual hem de passar necessàriament al llarg de la vida, en èpoques com la que estem vivint —marcada per incerteses i tensions detot tipus— es fa més necessari que mai que aprenguem a posar-les al servei del nostre desenvolupament personal i professional. Així, aquestes jornades pretenen introduir-vos en la importància d’iniciar un procés d’aprenentatge emocional conscient i guiat a través de quatre àmbits concrets: la salut, el jo emocional, la veu i l’expressió de les emocions a través de l’escriptura creativa.

Professorat:

Conferència Inaugural: Anna Forés, professora de la Universitat de Barcelona, pedagoga i escriptora.

Tallers:
1. La veu i les emocions. Elisabet Gimeno, soprano i professora de cant.
2. Les emocions i la salut. Roser Rodó, metgessa de família.
3. Com gestionar el nostre «jo» emocional. Montse Leal, pedagoga.
4. L’expressió de les emocions a través de l’escriptura creativa. Gemma Nadal, traductora i professora.

Conferència de cloenda: Àngel Marzo, professor de la Universitat de Barcelona, psicòleg i editor.

Lloc: Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona
Pg de la Vall d’Hebron, 171
08035 Barcelona

Horari:
Divendres 31 de maig:
16 h. Conferència inaugural
16:30 a 20:30 h. Tallers

Dissabte, 1 de juny:
10 a 14 h. Tallers
14 h. Conferència de cloenda.

Us animem a participar-hi! El preu és de només 15€ en concepte de despeses de gestió i certificació.

Iniciar la matriculació.

Per tal que la inscripció sigui efectiva, formalitza el pagament de 15 € al número de compte:
   Triodos Bank 1491 0001 26 2032924322
Recorda d’especificar clarament el nom i cognoms de la persona que s’hi ha matriculat.
El dia d’inici de les Jornades, en el moment del lliurament de les acreditacions, caldrà presentar el resguard d’un ingrés únic de 15 euros.

 

@||Des de PledeVida us volem convidar a les Jornades Eines per a la gestió de les emocions que es duran a terme els dies 31 de maig i 1 de juny a la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona (Llars Mundet) en el marc de l’ESCOLA D’ESTIU D’EDUCACIÓ DE PERSONES ADULTES 2013.emociones2

Les Jornades estan organitzades per Red Visible, l’Associació Ple de Vida i Saó, amb el suport de la Facultat de Pedagogia de la UB, i donen dret a un certificat reconegut per la Universitat de Barcelona i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Tots i totes coneixem la importància de les emocions i, de ben segur, hem pogut comprovar en pròpia pell que poden jugar al nostre favor o en la nostra contra: depèn de nosaltres gestionar-les de manera equilibrada i harmònica. Tot i que aprendre a conviure amb les nostres emocions és una tasca per la qual hem de passar necessàriament al llarg de la vida, en èpoques com la que estem vivint —marcada per incerteses i tensions detot tipus— es fa més necessari que mai que aprenguem a posar-les al servei del nostre desenvolupament personal i professional. Així, aquestes jornades pretenen introduir-vos en la importància d’iniciar un procés d’aprenentatge emocional conscient i guiat a través de quatre àmbits concrets: la salut, el jo emocional, la veu i l’expressió de les emocions a través de l’escriptura creativa.

Professorat:

Conferència Inaugural: Anna Forés, professora de la Universitat de Barcelona, pedagoga i escriptora.

Tallers:
1. La veu i les emocions. Elisabet Gimeno, soprano i professora de cant.
2. Les emocions i la salut. Roser Rodó, metgessa de família.
3. Com gestionar el nostre «jo» emocional. Montse Leal, pedagoga.
4. L’expressió de les emocions a través de l’escriptura creativa. Gemma Nadal, traductora i professora.

Conferència de cloenda: Àngel Marzo, professor de la Universitat de Barcelona, psicòleg i editor.

Lloc: Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona
Pg de la Vall d’Hebron, 171
08035 Barcelona

Horari:
Divendres 31 de maig:
16 h. Conferència inaugural
16:30 a 20:30 h. Tallers

Dissabte, 1 de juny:
10 a 14 h. Tallers
14 h. Conferència de cloenda.

Us animem a participar-hi! El preu és de només 15€ en concepte de despeses de gestió i certificació.

Iniciar la matriculació.

Per tal que la inscripció sigui efectiva, formalitza el pagament de 15 € al número de compte:
   Triodos Bank 1491 0001 26 2032924322
Recorda d’especificar clarament el nom i cognoms de la persona que s’hi ha matriculat.
El dia d’inici de les Jornades, en el moment del lliurament de les acreditacions, caldrà presentar el resguard d’un ingrés únic de 15 euros.

@||

20Feb/13

La veu i les emocionsLa veu i les emocionsLa veu i les emocionsLa veu i les emocions

Elisabet Gimeno, ,

Eli

Per Elisabet Gimeno, soprano i professora de cant

L’ésser humà viu en societat, per la qual cosa cada individu es dóna a conèixer a la resta mitjançant el seu aspecte i comportaments exteriors. En un món que ens converteix en personatges teatrals, la veu és el mitjà principal per comunicar-nos. Establerta aquesta premissa, veiem ara què implica el fet que la veu sigui el vehicle més immediat per interaccionar amb l’exterior.
La veu es constitueix com un factor vital en la creació de la identitat per dos motius. En primer lloc, no hi ha dues veus iguals per molt que s’assemblin. Per tant, la veu ens distingeix els uns dels altres. En segon lloc, divulga el nostres coneixements i informa del nostre tarannà. Procés generador de individualitat que també suposa l’expressió d’emocions. Ara bé, entès l’ésser humà com un ésser emocional, hem de conscienciar-nos que no sempre convé que la veu delati el nostre estat d’ànim. Vulnerabilitat que no només ens podria afectar a nivell personal, sinó també a nivell laboral. Pensem en la quantitat de feines en què la veu té un paper primordial, com per exemple l’àmbit de la docència a qualsevol nivell.
Si no posseïm un gran domini mental i físic, les dificultats i problemes del dia a dia poden arribar a perjudicar la musculatura del nostre aparell vocal i el joc anatòmic que produeix el so. En conseqüència, qualsevol professional que utilitzi la parla com a eina principal ha d’acceptar el seu timbre de veu i millorar-lo. Així doncs, l’adquisició d’una tècnica vocal òptima ens permetrà dur a terme la nostra tasca més fàcilment.
En la vivència de les emocions la veu cantada té un paper destacat. El cant possibilita la generació de benestar a partir d’un mateix mitjançant la creació d’endorfines. D’altra banda, treballar la veu cantada facilita l’expressió de les pròpies emocions i viure situacions força improbables en el nostre dia a dia. Per això mateix, sàviament Oscar Wilde afirmava que la música ens crea un passat l’existència del qual ignoràvem.

Eli

Per Elisabet Gimeno, soprano i professora de cant

L’ésser humà viu en societat, per la qual cosa cada individu es dóna a conèixer a la resta mitjançant el seu aspecte i comportaments exteriors. En un món que ens converteix en personatges teatrals, la veu és el mitjà principal per comunicar-nos. Establerta aquesta premissa, veiem ara què implica el fet que la veu sigui el vehicle més immediat per interaccionar amb l’exterior.
La veu es constitueix com un factor vital en la creació de la identitat per dos motius. En primer lloc, no hi ha dues veus iguals per molt que s’assemblin. Per tant, la veu ens distingeix els uns dels altres. En segon lloc, divulga el nostres coneixements i informa del nostre tarannà. Procés generador de individualitat que també suposa l’expressió d’emocions. Ara bé, entès l’ésser humà com un ésser emocional, hem de conscienciar-nos que no sempre convé que la veu delati el nostre estat d’ànim. Vulnerabilitat que no només ens podria afectar a nivell personal, sinó també a nivell laboral. Pensem en la quantitat de feines en què la veu té un paper primordial, com per exemple l’àmbit de la docència a qualsevol nivell.
Si no posseïm un gran domini mental i físic, les dificultats i problemes del dia a dia poden arribar a perjudicar la musculatura del nostre aparell vocal i el joc anatòmic que produeix el so. En conseqüència, qualsevol professional que utilitzi la parla com a eina principal ha d’acceptar el seu timbre de veu i millorar-lo. Així doncs, l’adquisició d’una tècnica vocal òptima ens permetrà dur a terme la nostra tasca més fàcilment.
En la vivència de les emocions la veu cantada té un paper destacat. El cant possibilita la generació de benestar a partir d’un mateix mitjançant la creació d’endorfines. D’altra banda, treballar la veu cantada facilita l’expressió de les pròpies emocions i viure situacions força improbables en el nostre dia a dia. Per això mateix, sàviament Oscar Wilde afirmava que la música ens crea un passat l’existència del qual ignoràvem.

Eli

Per Elisabet Gimeno, soprano i professora de cant

L’ésser humà viu en societat, per la qual cosa cada individu es dóna a conèixer a la resta mitjançant el seu aspecte i comportaments exteriors. En un món que ens converteix en personatges teatrals, la veu és el mitjà principal per comunicar-nos. Establerta aquesta premissa, veiem ara què implica el fet que la veu sigui el vehicle més immediat per interaccionar amb l’exterior.
La veu es constitueix com un factor vital en la creació de la identitat per dos motius. En primer lloc, no hi ha dues veus iguals per molt que s’assemblin. Per tant, la veu ens distingeix els uns dels altres. En segon lloc, divulga el nostres coneixements i informa del nostre tarannà. Procés generador de individualitat que també suposa l’expressió d’emocions. Ara bé, entès l’ésser humà com un ésser emocional, hem de conscienciar-nos que no sempre convé que la veu delati el nostre estat d’ànim. Vulnerabilitat que no només ens podria afectar a nivell personal, sinó també a nivell laboral. Pensem en la quantitat de feines en què la veu té un paper primordial, com per exemple l’àmbit de la docència a qualsevol nivell.
Si no posseïm un gran domini mental i físic, les dificultats i problemes del dia a dia poden arribar a perjudicar la musculatura del nostre aparell vocal i el joc anatòmic que produeix el so. En conseqüència, qualsevol professional que utilitzi la parla com a eina principal ha d’acceptar el seu timbre de veu i millorar-lo. Així doncs, l’adquisició d’una tècnica vocal òptima ens permetrà dur a terme la nostra tasca més fàcilment.
En la vivència de les emocions la veu cantada té un paper destacat. El cant possibilita la generació de benestar a partir d’un mateix mitjançant la creació d’endorfines. D’altra banda, treballar la veu cantada facilita l’expressió de les pròpies emocions i viure situacions força improbables en el nostre dia a dia. Per això mateix, sàviament Oscar Wilde afirmava que la música ens crea un passat l’existència del qual ignoràvem.

Eli

Per Elisabet Gimeno, soprano i professora de cant

L’ésser humà viu en societat, per la qual cosa cada individu es dóna a conèixer a la resta mitjançant el seu aspecte i comportaments exteriors. En un món que ens converteix en personatges teatrals, la veu és el mitjà principal per comunicar-nos. Establerta aquesta premissa, veiem ara què implica el fet que la veu sigui el vehicle més immediat per interaccionar amb l’exterior.
La veu es constitueix com un factor vital en la creació de la identitat per dos motius. En primer lloc, no hi ha dues veus iguals per molt que s’assemblin. Per tant, la veu ens distingeix els uns dels altres. En segon lloc, divulga el nostres coneixements i informa del nostre tarannà. Procés generador de individualitat que també suposa l’expressió d’emocions. Ara bé, entès l’ésser humà com un ésser emocional, hem de conscienciar-nos que no sempre convé que la veu delati el nostre estat d’ànim. Vulnerabilitat que no només ens podria afectar a nivell personal, sinó també a nivell laboral. Pensem en la quantitat de feines en què la veu té un paper primordial, com per exemple l’àmbit de la docència a qualsevol nivell.
Si no posseïm un gran domini mental i físic, les dificultats i problemes del dia a dia poden arribar a perjudicar la musculatura del nostre aparell vocal i el joc anatòmic que produeix el so. En conseqüència, qualsevol professional que utilitzi la parla com a eina principal ha d’acceptar el seu timbre de veu i millorar-lo. Així doncs, l’adquisició d’una tècnica vocal òptima ens permetrà dur a terme la nostra tasca més fàcilment.
En la vivència de les emocions la veu cantada té un paper destacat. El cant possibilita la generació de benestar a partir d’un mateix mitjançant la creació d’endorfines. D’altra banda, treballar la veu cantada facilita l’expressió de les pròpies emocions i viure situacions força improbables en el nostre dia a dia. Per això mateix, sàviament Oscar Wilde afirmava que la música ens crea un passat l’existència del qual ignoràvem.