Per Elisabet Gimeno, soprano i professora de cant

L’ésser humà viu en societat, per la qual cosa cada individu es dóna a conèixer a la resta mitjançant el seu aspecte i comportaments exteriors. En un món que ens converteix en personatges teatrals, la veu és el mitjà principal per comunicar-nos. Establerta aquesta premissa, veiem ara què implica el fet que la veu sigui el vehicle més immediat per interaccionar amb l’exterior.
La veu es constitueix com un factor vital en la creació de la identitat per dos motius. En primer lloc, no hi ha dues veus iguals per molt que s’assemblin. Per tant, la veu ens distingeix els uns dels altres. En segon lloc, divulga el nostres coneixements i informa del nostre tarannà. Procés generador de individualitat que també suposa l’expressió d’emocions. Ara bé, entès l’ésser humà com un ésser emocional, hem de conscienciar-nos que no sempre convé que la veu delati el nostre estat d’ànim. Vulnerabilitat que no només ens podria afectar a nivell personal, sinó també a nivell laboral. Pensem en la quantitat de feines en què la veu té un paper primordial, com per exemple l’àmbit de la docència a qualsevol nivell.
Si no posseïm un gran domini mental i físic, les dificultats i problemes del dia a dia poden arribar a perjudicar la musculatura del nostre aparell vocal i el joc anatòmic que produeix el so. En conseqüència, qualsevol professional que utilitzi la parla com a eina principal ha d’acceptar el seu timbre de veu i millorar-lo. Així doncs, l’adquisició d’una tècnica vocal òptima ens permetrà dur a terme la nostra tasca més fàcilment.
En la vivència de les emocions la veu cantada té un paper destacat. El cant possibilita la generació de benestar a partir d’un mateix mitjançant la creació d’endorfines. D’altra banda, treballar la veu cantada facilita l’expressió de les pròpies emocions i viure situacions força improbables en el nostre dia a dia. Per això mateix, sàviament Oscar Wilde afirmava que la música ens crea un passat l’existència del qual ignoràvem.

Per Elisabet Gimeno, soprano i professora de cant

L’ésser humà viu en societat, per la qual cosa cada individu es dóna a conèixer a la resta mitjançant el seu aspecte i comportaments exteriors. En un món que ens converteix en personatges teatrals, la veu és el mitjà principal per comunicar-nos. Establerta aquesta premissa, veiem ara què implica el fet que la veu sigui el vehicle més immediat per interaccionar amb l’exterior.
La veu es constitueix com un factor vital en la creació de la identitat per dos motius. En primer lloc, no hi ha dues veus iguals per molt que s’assemblin. Per tant, la veu ens distingeix els uns dels altres. En segon lloc, divulga el nostres coneixements i informa del nostre tarannà. Procés generador de individualitat que també suposa l’expressió d’emocions. Ara bé, entès l’ésser humà com un ésser emocional, hem de conscienciar-nos que no sempre convé que la veu delati el nostre estat d’ànim. Vulnerabilitat que no només ens podria afectar a nivell personal, sinó també a nivell laboral. Pensem en la quantitat de feines en què la veu té un paper primordial, com per exemple l’àmbit de la docència a qualsevol nivell.
Si no posseïm un gran domini mental i físic, les dificultats i problemes del dia a dia poden arribar a perjudicar la musculatura del nostre aparell vocal i el joc anatòmic que produeix el so. En conseqüència, qualsevol professional que utilitzi la parla com a eina principal ha d’acceptar el seu timbre de veu i millorar-lo. Així doncs, l’adquisició d’una tècnica vocal òptima ens permetrà dur a terme la nostra tasca més fàcilment.
En la vivència de les emocions la veu cantada té un paper destacat. El cant possibilita la generació de benestar a partir d’un mateix mitjançant la creació d’endorfines. D’altra banda, treballar la veu cantada facilita l’expressió de les pròpies emocions i viure situacions força improbables en el nostre dia a dia. Per això mateix, sàviament Oscar Wilde afirmava que la música ens crea un passat l’existència del qual ignoràvem.

Per Elisabet Gimeno, soprano i professora de cant

L’ésser humà viu en societat, per la qual cosa cada individu es dóna a conèixer a la resta mitjançant el seu aspecte i comportaments exteriors. En un món que ens converteix en personatges teatrals, la veu és el mitjà principal per comunicar-nos. Establerta aquesta premissa, veiem ara què implica el fet que la veu sigui el vehicle més immediat per interaccionar amb l’exterior.
La veu es constitueix com un factor vital en la creació de la identitat per dos motius. En primer lloc, no hi ha dues veus iguals per molt que s’assemblin. Per tant, la veu ens distingeix els uns dels altres. En segon lloc, divulga el nostres coneixements i informa del nostre tarannà. Procés generador de individualitat que també suposa l’expressió d’emocions. Ara bé, entès l’ésser humà com un ésser emocional, hem de conscienciar-nos que no sempre convé que la veu delati el nostre estat d’ànim. Vulnerabilitat que no només ens podria afectar a nivell personal, sinó també a nivell laboral. Pensem en la quantitat de feines en què la veu té un paper primordial, com per exemple l’àmbit de la docència a qualsevol nivell.
Si no posseïm un gran domini mental i físic, les dificultats i problemes del dia a dia poden arribar a perjudicar la musculatura del nostre aparell vocal i el joc anatòmic que produeix el so. En conseqüència, qualsevol professional que utilitzi la parla com a eina principal ha d’acceptar el seu timbre de veu i millorar-lo. Així doncs, l’adquisició d’una tècnica vocal òptima ens permetrà dur a terme la nostra tasca més fàcilment.
En la vivència de les emocions la veu cantada té un paper destacat. El cant possibilita la generació de benestar a partir d’un mateix mitjançant la creació d’endorfines. D’altra banda, treballar la veu cantada facilita l’expressió de les pròpies emocions i viure situacions força improbables en el nostre dia a dia. Per això mateix, sàviament Oscar Wilde afirmava que la música ens crea un passat l’existència del qual ignoràvem.

Per Elisabet Gimeno, soprano i professora de cant

L’ésser humà viu en societat, per la qual cosa cada individu es dóna a conèixer a la resta mitjançant el seu aspecte i comportaments exteriors. En un món que ens converteix en personatges teatrals, la veu és el mitjà principal per comunicar-nos. Establerta aquesta premissa, veiem ara què implica el fet que la veu sigui el vehicle més immediat per interaccionar amb l’exterior.
La veu es constitueix com un factor vital en la creació de la identitat per dos motius. En primer lloc, no hi ha dues veus iguals per molt que s’assemblin. Per tant, la veu ens distingeix els uns dels altres. En segon lloc, divulga el nostres coneixements i informa del nostre tarannà. Procés generador de individualitat que també suposa l’expressió d’emocions. Ara bé, entès l’ésser humà com un ésser emocional, hem de conscienciar-nos que no sempre convé que la veu delati el nostre estat d’ànim. Vulnerabilitat que no només ens podria afectar a nivell personal, sinó també a nivell laboral. Pensem en la quantitat de feines en què la veu té un paper primordial, com per exemple l’àmbit de la docència a qualsevol nivell.
Si no posseïm un gran domini mental i físic, les dificultats i problemes del dia a dia poden arribar a perjudicar la musculatura del nostre aparell vocal i el joc anatòmic que produeix el so. En conseqüència, qualsevol professional que utilitzi la parla com a eina principal ha d’acceptar el seu timbre de veu i millorar-lo. Així doncs, l’adquisició d’una tècnica vocal òptima ens permetrà dur a terme la nostra tasca més fàcilment.
En la vivència de les emocions la veu cantada té un paper destacat. El cant possibilita la generació de benestar a partir d’un mateix mitjançant la creació d’endorfines. D’altra banda, treballar la veu cantada facilita l’expressió de les pròpies emocions i viure situacions força improbables en el nostre dia a dia. Per això mateix, sàviament Oscar Wilde afirmava que la música ens crea un passat l’existència del qual ignoràvem.