Archivos de la categoría: Gemma Nadal

10Abr/15

Objetivo del I Simposio online Internacional sobre las emociones

Elisabet Gimeno, Emociones, Félix Eroles, Gemma Nadal, Roser Rodó, Simposio Internacional sobre las Emociones, , , , , ,

Estidiants-150x150El I Simposio Internacional de las Emociones pretende concienciar de la importancia de las emociones en una sociedad que parece ignorarlas reiteradamente. Si deseamos vivir en un mundo equilibrado, contar con la mejor educación y con la sanidad más humana y humanizadora, entre otras muchas cosas, deberemos asumir en algún momento el papel decisivo de las emociones en todos los ámbitos de la vida.

En las Jornadas para la Gestión de las Emociones, que llevamos a cabo hace un tiempo en la Facultad de Pedagogía de la Universidad de Barcelona, ya tratamos algunos de los puntos básicos que hay que abordar si deseamos que la educación emocional en sentido amplio sea algo habitual en nuestra sociedad. En este Simposio on-line debatiremos alrededor de cinco ejes fundamentales alrededor de las emociones: educación y sociedad, salud, escritura, voz, culturas diferenciales (Comunidad Sorda y la lengua de signos) desde perspectivas biológicas, filosóficas, pedagógicas, médicas, comunicativas y holísticas.

Para finalizar, la idea principal que subyace a este simposio se centra en la idea de que empoderarse de las propias emociones significa tener más herramientas para enfrentar la vida y, por lo tanto, gozar de una libertad y un poder de decisión mayores, lo cual siempre redundará en una sociedad mejor.

SIMPOSIO    PONENTES    ARTÍCULOS    INSCRIPCIÓN    PARA SER PONENTE

 

10Abr/15

La escritura y las emociones

Emociones, Gemma Nadal, Simposio Internacional sobre las Emociones, , , , ,

Escribir con emoción

La escritura ocupa un lugar privilegiado entre las técnicas que podemos utilizar para trabajar las emociones. Así, la práctica constante de actividades de escritura personal proporciona la autoconciencia necesaria para poder entrar en contacto con sentimientos y emociones bloqueados y/o reprimidos. A partir de la operación de describir vivencias, interpretar el presente y recordar el pasado, es posible recuperar la propia voz, la autoestima y, en definitiva, el bienestar psicológico perdido.

En efecto, la biología ha comprobado —y Boris Cyrulnik, destacado teórico de la resiliencia, nos lo recuerda— que quien ha sufrido un trauma y es capaz de elaborar un relato sobre ello consigue reducir sus niveles de cortisol, la hormona del estrés, y actuar sobre sus déficits de BDNF (brain derived neurotrophic factor), proteínas responsables de la supervivencia y diferenciación de las neuronas, consiguiendo restablecer así el equilibrio emocional.

Recientemente, una buena parte de la investigación en torno a las aplicaciones de la escritura terapéutica se está centrando en su uso en situaciones de trauma individual y colectivo, como puede ser el caso de guerras o atentados terroristas. Así, se han realizado estudios a raíz del atentado de las Torres Gemelas o del 11-M de Madrid sobre las consecuencias personales y sociales que implicaba escribir sobre los propios sentimientos y pensamientos. Estas investigaciones han puesto de manifiesto que los participantes que escribieron sobre su experiencia en los atentados, unas semanas después de producirse, presentaban un nivel más bajo de emociones negativas. No hay duda, por tanto, de la validez de la escritura como técnica para deshacer nudos emocionales y mejorar el estado anímico de la persona.

Volviendo a la práctica, las maneras de abordar las emociones a partir de la escritura creativa son variadas: desde llevar un diario personal a escribir cartas a los seres queridos ya fallecidos, pasando por la edición de un blog. De cualquier modo, el propio proceso de escritura es ya tan válido como el resultado final, dado que estructura el pensamiento y abre vías de reflexión donde quizás no había más que confusión o silencio.

La forma más sencilla y asequible de entrar en contacto con la escritura terapéutica es el diario, ya que no requiere más que un cuaderno y la voluntad de ponerse a escribir cada día. A título de ejemplo, la escritura cotidiana permite transcribir las experiencias del día y el flujo de sentimientos y emociones que nos perturban, lo cual ya en sí significa una liberación. Posteriormente, la relectura de las entradas facilita la distancia necesaria para analizar nuestras actitudes y motivaciones, lo cual podrá redundar en un trabajo posterior de reflexión y mejora personal.

Finalmente, hay que mencionar que la escritura puede prestarse también a potenciar todo aquello que de positivo haya en la vida de la persona: desde la rememoración de momentos felices a la redacción de proyecciones positivas de un futuro próximo, la celebración de hitos de la trayectoria personal o profesional o, simplemente, la expresión de la alegría de lo cotidiano. Al igual que la vida, la experiencia de escribir puede renovarse día a día.

Gemma Nadal

¿Quieres apuntarte al I SIMPOSIO on-line INTERNACIONAL SOBRE LAS EMOCIONES? Más información aquí 

21Ene/15

La escritura de las emociones I: el diario personal

Gemma Nadal, Simposio Internacional sobre las Emociones, , ,
Manuscrito colección Wellcome Library

Manuscrito colección Wellcome Library

Muchas personas recurren, sin habérselo planteado previamente, a la escritura de las emociones. Es en la adolescencia cuando quizás más se practica esta modalidad de escritura a través de un diario personal: el caudal de vivencias y emociones adolescentes necesita en muchas ocasiones ser traducido a palabras. El adolescente no será consciente, en la mayoría de las veces, que está desarrollando una actividad capaz de sanarle; como máximo, dirá que escribe para “desahogarse”, que no es otra cosa que decir que se escribe para hacer catarsis.
Una de las maneras más sencillas y accesibles de aplicar la escritura terapéutica o escritura de las emociones es justamente el diario personal, ya que la aventura de profundizar en nuestro interior sólo requiere de una libreta y un bolígrafo. No hay, pues, terapia más económica.

El poder del diario no se limita a funcionar como catarsis emocional en el momento de escribir y, por lo tanto, de liberar emociones perturbadoras, sino que sirve también para poder reflexionar, con la distancia necesaria, sobre lo escrito. Así, el paso siguiente consiste en revisitar las emociones que han aparecido en el proceso de escritura, identificarlas y decidir si es conveniente hacer algo más con ellas (terapia, cambios en nuestra manera de afrontarlas, etc.).

El proceso de escritura de un diario no varía demasiado de una a otra situación. Si su objetivo es, por ejemplo, trabajar algún acontecimiento traumático o perturbador, se pueden seguir estos sencillos pasos:

elige la vivencia o la situación angustiosa que desees abordar; dedica unos quince o veinte minutos diarios, durante como mínimo una semana, a escribir sobre ello (asegúrate de disponer de un espacio y un tiempo donde no puedas ser interrumpido/a ni molestado/a); deja pasar unos días y revisa lo escrito con la calma que proporciona el alejamiento de lo narrado. Reflexiona sobre lo que puedes hacer al respecto e intenta elaborar un relato mental de lo sucedido. Ser capaz de distanciarse de sucesos vividos con una alta carga emocional implica no sufrirlos de la misma manera.

Igualmente, si se desea iniciar la redacción a largo plazo de un diario, habrá que reservarse un espacio diario para escribir e intentar hacerlo regularmente. Este proceso de autoanálisis permitirá un conocimiento más profundo de nuestra personalidad y saber a qué responde cada una de nuestras actitudes, lo cual nos ayudará a encarar de manera más armónica y racional nuestro futuro.

Para concluir, hay que recordar que no es necesario guardar para siempre el diario ni volver a él una y otra vez; es más, después de cumplida su función, puede destruirse si así se prefiere. Si todo ha ido bien, se habrá conseguido disminuir el peso de las vivencias sobre las que se ha escrito y ya no nos perturbarán de la misma manera.

Gemma Nadal

¿Quieres apuntarte al I SIMPOSIO online INTERNACIONAL SOBRE LAS EMOCIONES? Más información aquí

19Nov/14

La escritura y las emociones

Gemma Nadal, Simposio Internacional sobre las Emociones
Escribir con emoción

Escribir con emoción

La escritura ocupa un lugar privilegiado entre las técnicas que podemos utilizar para trabajar las emociones. Así, la práctica constante de actividades de escritura personal proporciona la autoconciencia necesaria para poder entrar en contacto con sentimientos y emociones bloqueados y/o reprimidos. A partir de la operación de describir vivencias, interpretar el presente y recordar el pasado, es posible recuperar la propia voz, la autoestima y, en definitiva, el bienestar psicológico perdido.

En efecto, la biología ha comprobado —y Boris Cyrulnik, destacado teórico de la resiliencia, nos lo recuerda— que quien ha sufrido un trauma y es capaz de elaborar un relato sobre ello consigue reducir sus niveles de cortisol, la hormona del estrés, y actuar sobre sus déficits de BDNF (brain derived neurotrophic factor), proteínas responsables de la supervivencia y diferenciación de las neuronas, consiguiendo restablecer así el equilibrio emocional.

Recientemente, una buena parte de la investigación en torno a las aplicaciones de la escritura terapéutica se está centrando en su uso en situaciones de trauma individual y colectivo, como puede ser el caso de guerras o atentados terroristas. Así, se han realizado estudios a raíz del atentado de las Torres Gemelas o del 11-M de Madrid sobre las consecuencias personales y sociales que implicaba escribir sobre los propios sentimientos y pensamientos. Estas investigaciones han puesto de manifiesto que los participantes que escribieron sobre su experiencia en los atentados, unas semanas después de producirse, presentaban un nivel más bajo de emociones negativas. No hay duda, por tanto, de la validez de la escritura como técnica para deshacer nudos emocionales y mejorar el estado anímico de la persona.

Volviendo a la práctica, las maneras de abordar las emociones a partir de la escritura creativa son variadas: desde llevar un diario personal a escribir cartas a los seres queridos ya fallecidos, pasando por la edición de un blog. De cualquier modo, el propio proceso de escritura es ya tan válido como el resultado final, dado que estructura el pensamiento y abre vías de reflexión donde quizás no había más que confusión o silencio.

La forma más sencilla y asequible de entrar en contacto con la escritura terapéutica es el diario, ya que no requiere más que un cuaderno y la voluntad de ponerse a escribir cada día. A título de ejemplo, la escritura cotidiana permite transcribir las experiencias del día y el flujo de sentimientos y emociones que nos perturban, lo cual ya en sí significa una liberación. Posteriormente, la relectura de las entradas facilita la distancia necesaria para analizar nuestras actitudes y motivaciones, lo cual podrá redundar en un trabajo posterior de reflexión y mejora personal.

Finalmente, hay que mencionar que la escritura puede prestarse también a potenciar todo aquello que de positivo haya en la vida de la persona: desde la rememoración de momentos felices a la redacción de proyecciones positivas de un futuro próximo, la celebración de hitos de la trayectoria personal o profesional o, simplemente, la expresión de la alegría de lo cotidiano. Al igual que la vida, la experiencia de escribir puede renovarse día a día.

Gemma Nadal

09May/13

Jornades: Herramientas para la gestión de las emocionesJornades: Eines per a la gestió de les emocions Jornades: Eines per a la gestió de les emocions Jornades: Eines per a la gestió de les emocions

Félix Eroles, Gemma Nadal, Jornades, Roser Rodó, , , , ,

emociones2

Herramientas para la gestión de las emociones

Desde RedVisible – PledeVida queremos invitaros a las Jornadas Herramientas para la gestión de las emociones que tendrán lugar los días 31 de mayo y 1 de junio en la Facultad de Pedagogía de la Universidad de Barcelona (Llars Mundet)  en el marc de l’ESCOLA D’ESTIU D’EDUCACIÓ DE PERSONES ADULTES 2013.

Las Jornadas están organitzadas por Red Visible, la Associació Ple de Vida y Saó, con el soporte de la Facultad de Pedagogía de la UB, y dan derecho a un certificado reconocido por la Universidad  de Barcelona y el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Todos y todas conocemos la importancia de las emociones y, seguramente, hemos podido comprobar en propia piel que pueden jugar a nuestro favor o en nuestra contra: depende de nosotros gestinarlas de manera equilibrada y harmónica. Aunque aprender a convivir con nuestras emociones es una tarea por la que debemos pasar necesariamente a lo largo de la vida, en épocas como la que estamos viviendo —marcada por incertezas y tensiones de todo tipo— se hace más necesario que nunca que aprendamos a ponerlas al servicio de nuestro desarrollo personal y profesional. Asi, estas jornadas pretenden introducirnos en la importancia de iniciar un proceso de aprendizaje emocional consciente y guiado a través de cuatro ámbitos concretos: la salud, el yo emocional, la voz y laexpressión de les emociones a través de la escritura creativa.

Profesorado:

Conferencia Inaugural: Anna Forés,  profesora de la Universitat de Barcelona, pedagoga y escritora.

Talleres:
1. La voz y las emociones. Elisabet Gimeno, soprano y profesora de canto.
2. Las emociones y la salud. Roser Rodó, médico de familia.
3. Como gestionar nuestro «yo» emocional. Montse Leal, pedagoga.
4. La expresión de las emociones a través de la escritura creativa. Gemma Nadal, traductora y profesora.

Conferencia de clausura: Àngel Marzo, profesor de la Universitat de Barcelona, psicólogo y editor.

Lugar: Facultad de Pedagogía de la Universidad de Barcelona
Pg. de la Vall d’Hebron, 171
08035 Barcelona

Horario:
Viernes 31 de mayo:
16 h. Conferencia inaugural
16:30 a 20:30 h. Talleres

Sábado, 1 de junio:
10 a 14 h. Talleres
14 h. Conferencia de clausura.

¡Os animamos a participar! El precio es de tan solo 15€ en concepto de gastos de gestión y certificación.

Iniciar la matriculación.

Para que la inscripció sigui efectiva, formalitza el pagament de 15 € al número de compte:
   Triodos Bank 1491 0001 26 2032924322
Recorda d’especificar clarament el nom i cognoms de la persona que s’hi ha matriculat.
El dia d’inici de les Jornades, en el moment del lliurament de les acreditacions, caldrà presentar el resguard d’un ingrés únic de 15 euros..
@#|@#

Des de PledeVida us volem convidar a les Jornades Eines per a la gestió de les emocions que es duran a terme els dies 31 de maig i 1 de juny a la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona (Llars Mundet) en el marc de l’ESCOLA D’ESTIU D’EDUCACIÓ DE PERSONES ADULTES 2013.emociones2

Les Jornades estan organitzades per Red Visible, l’Associació Ple de Vida i Saó, amb el suport de la Facultat de Pedagogia de la UB, i donen dret a un certificat reconegut per la Universitat de Barcelona i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Tots i totes coneixem la importància de les emocions i, de ben segur, hem pogut comprovar en pròpia pell que poden jugar al nostre favor o en la nostra contra: depèn de nosaltres gestionar-les de manera equilibrada i harmònica. Tot i que aprendre a conviure amb les nostres emocions és una tasca per la qual hem de passar necessàriament al llarg de la vida, en èpoques com la que estem vivint —marcada per incerteses i tensions detot tipus— es fa més necessari que mai que aprenguem a posar-les al servei del nostre desenvolupament personal i professional. Així, aquestes jornades pretenen introduir-vos en la importància d’iniciar un procés d’aprenentatge emocional conscient i guiat a través de quatre àmbits concrets: la salut, el jo emocional, la veu i l’expressió de les emocions a través de l’escriptura creativa.

Professorat:

Conferència Inaugural: Anna Forés, professora de la Universitat de Barcelona, pedagoga i escriptora.

Tallers:
1. La veu i les emocions. Elisabet Gimeno, soprano i professora de cant.
2. Les emocions i la salut. Roser Rodó, metgessa de família.
3. Com gestionar el nostre «jo» emocional. Montse Leal, pedagoga.
4. L’expressió de les emocions a través de l’escriptura creativa. Gemma Nadal, traductora i professora.

Conferència de cloenda: Àngel Marzo, professor de la Universitat de Barcelona, psicòleg i editor.

Lloc: Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona
Pg de la Vall d’Hebron, 171
08035 Barcelona

Horari:
Divendres 31 de maig:
16 h. Conferència inaugural
16:30 a 20:30 h. Tallers

Dissabte, 1 de juny:
10 a 14 h. Tallers
14 h. Conferència de cloenda.

Us animem a participar-hi! El preu és de només 15€ en concepte de despeses de gestió i certificació.

Iniciar la matriculació.

Per tal que la inscripció sigui efectiva, formalitza el pagament de 15 € al número de compte:
   Triodos Bank 1491 0001 26 2032924322
Recorda d’especificar clarament el nom i cognoms de la persona que s’hi ha matriculat.
El dia d’inici de les Jornades, en el moment del lliurament de les acreditacions, caldrà presentar el resguard d’un ingrés únic de 15 euros.

 

@||Des de PledeVida us volem convidar a les Jornades Eines per a la gestió de les emocions que es duran a terme els dies 31 de maig i 1 de juny a la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona (Llars Mundet) en el marc de l’ESCOLA D’ESTIU D’EDUCACIÓ DE PERSONES ADULTES 2013.emociones2

Les Jornades estan organitzades per Red Visible, l’Associació Ple de Vida i Saó, amb el suport de la Facultat de Pedagogia de la UB, i donen dret a un certificat reconegut per la Universitat de Barcelona i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Tots i totes coneixem la importància de les emocions i, de ben segur, hem pogut comprovar en pròpia pell que poden jugar al nostre favor o en la nostra contra: depèn de nosaltres gestionar-les de manera equilibrada i harmònica. Tot i que aprendre a conviure amb les nostres emocions és una tasca per la qual hem de passar necessàriament al llarg de la vida, en èpoques com la que estem vivint —marcada per incerteses i tensions detot tipus— es fa més necessari que mai que aprenguem a posar-les al servei del nostre desenvolupament personal i professional. Així, aquestes jornades pretenen introduir-vos en la importància d’iniciar un procés d’aprenentatge emocional conscient i guiat a través de quatre àmbits concrets: la salut, el jo emocional, la veu i l’expressió de les emocions a través de l’escriptura creativa.

Professorat:

Conferència Inaugural: Anna Forés, professora de la Universitat de Barcelona, pedagoga i escriptora.

Tallers:
1. La veu i les emocions. Elisabet Gimeno, soprano i professora de cant.
2. Les emocions i la salut. Roser Rodó, metgessa de família.
3. Com gestionar el nostre «jo» emocional. Montse Leal, pedagoga.
4. L’expressió de les emocions a través de l’escriptura creativa. Gemma Nadal, traductora i professora.

Conferència de cloenda: Àngel Marzo, professor de la Universitat de Barcelona, psicòleg i editor.

Lloc: Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona
Pg de la Vall d’Hebron, 171
08035 Barcelona

Horari:
Divendres 31 de maig:
16 h. Conferència inaugural
16:30 a 20:30 h. Tallers

Dissabte, 1 de juny:
10 a 14 h. Tallers
14 h. Conferència de cloenda.

Us animem a participar-hi! El preu és de només 15€ en concepte de despeses de gestió i certificació.

Iniciar la matriculació.

Per tal que la inscripció sigui efectiva, formalitza el pagament de 15 € al número de compte:
   Triodos Bank 1491 0001 26 2032924322
Recorda d’especificar clarament el nom i cognoms de la persona que s’hi ha matriculat.
El dia d’inici de les Jornades, en el moment del lliurament de les acreditacions, caldrà presentar el resguard d’un ingrés únic de 15 euros.

 

@||Des de PledeVida us volem convidar a les Jornades Eines per a la gestió de les emocions que es duran a terme els dies 31 de maig i 1 de juny a la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona (Llars Mundet) en el marc de l’ESCOLA D’ESTIU D’EDUCACIÓ DE PERSONES ADULTES 2013.emociones2

Les Jornades estan organitzades per Red Visible, l’Associació Ple de Vida i Saó, amb el suport de la Facultat de Pedagogia de la UB, i donen dret a un certificat reconegut per la Universitat de Barcelona i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Tots i totes coneixem la importància de les emocions i, de ben segur, hem pogut comprovar en pròpia pell que poden jugar al nostre favor o en la nostra contra: depèn de nosaltres gestionar-les de manera equilibrada i harmònica. Tot i que aprendre a conviure amb les nostres emocions és una tasca per la qual hem de passar necessàriament al llarg de la vida, en èpoques com la que estem vivint —marcada per incerteses i tensions detot tipus— es fa més necessari que mai que aprenguem a posar-les al servei del nostre desenvolupament personal i professional. Així, aquestes jornades pretenen introduir-vos en la importància d’iniciar un procés d’aprenentatge emocional conscient i guiat a través de quatre àmbits concrets: la salut, el jo emocional, la veu i l’expressió de les emocions a través de l’escriptura creativa.

Professorat:

Conferència Inaugural: Anna Forés, professora de la Universitat de Barcelona, pedagoga i escriptora.

Tallers:
1. La veu i les emocions. Elisabet Gimeno, soprano i professora de cant.
2. Les emocions i la salut. Roser Rodó, metgessa de família.
3. Com gestionar el nostre «jo» emocional. Montse Leal, pedagoga.
4. L’expressió de les emocions a través de l’escriptura creativa. Gemma Nadal, traductora i professora.

Conferència de cloenda: Àngel Marzo, professor de la Universitat de Barcelona, psicòleg i editor.

Lloc: Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona
Pg de la Vall d’Hebron, 171
08035 Barcelona

Horari:
Divendres 31 de maig:
16 h. Conferència inaugural
16:30 a 20:30 h. Tallers

Dissabte, 1 de juny:
10 a 14 h. Tallers
14 h. Conferència de cloenda.

Us animem a participar-hi! El preu és de només 15€ en concepte de despeses de gestió i certificació.

Iniciar la matriculació.

Per tal que la inscripció sigui efectiva, formalitza el pagament de 15 € al número de compte:
   Triodos Bank 1491 0001 26 2032924322
Recorda d’especificar clarament el nom i cognoms de la persona que s’hi ha matriculat.
El dia d’inici de les Jornades, en el moment del lliurament de les acreditacions, caldrà presentar el resguard d’un ingrés únic de 15 euros.

@||

29Nov/12

Resiliència: capacitat per superar un traumaResiliència: capacitat per superar un traumaResiliència: capacitat per superar un traumaResiliència: capacitat per superar un trauma

Gemma Nadal, , ,

Per Gemma Nadal

El terme resiliència definia, en el seu origen, la capacitat que tenen alguns materials per tornar al seu estat original. Si traslladem aquesta qualitat a les persones, podríem dir que resilient vol dir ser capaç de recuperar-se, i fins i tot sortir enfortit, després de patir una desgràcia, un infortuni o un trauma greu. Així, la vida d’un dels principals teòrics de la resiliència, Boris Cyrulnik, és un prototipus perfecte d’aquesta capacitat: el 1944, als sis anys, Cyrulnik escapa sol dels soldats alemanys que estan fent presoners els jueus de Bordeus per tal de deportar-los. Sense pares, passa per la beneficència pública, fa de mosso de granja i viu experiències de tot tipus fins que és acollit per una família i pot començar a anar a l’escola als onze anys. La seva biografia és l’exemple de com uns primers anys dramàtics no condemnen necessàriament a un trauma perpetu. Cyrulnik no només supera els esdeveniments tràgics de la seva infantesa, sinó que es converteix en un neuropsiquiatre i psicoanalista dedicat a ajudar els altres, i especialment els nens, a superar els traumes. Què ens ensenyen persones com Cyrulnik? Doncs que tots tenim en potència la capacitat o actitud necessària perquè un trauma no ens deixi marcats de per vida, sinó, al contrari, utilitzar-lo per anar més enllà en el nostre desenvolupament personal i professional. Tot i que la resiliència pot tenir una base biològica, tothom pot posar la força de voluntat al servei de la superació del trauma: actitud positiva i constructiva, decisió d’aprendre, ànim per relacionar-se amb els altres, amor propi, etc. L’important és pensar que podem superar els moments més durs de la nostra vida i posar-los al servei de nosaltres mateixos i dels qui ens envolten.

Per Gemma Nadal

El terme resiliència definia, en el seu origen, la capacitat que tenen alguns materials per tornar al seu estat original. Si traslladem aquesta qualitat a les persones, podríem dir que resilient vol dir ser capaç de recuperar-se, i fins i tot sortir enfortit, després de patir una desgràcia, un infortuni o un trauma greu. Així, la vida d’un dels principals teòrics de la resiliència, Boris Cyrulnik, és un prototipus perfecte d’aquesta capacitat: el 1944, als sis anys, Cyrulnik escapa sol dels soldats alemanys que estan fent presoners els jueus de Bordeus per tal de deportar-los. Sense pares, passa per la beneficència pública, fa de mosso de granja i viu experiències de tot tipus fins que és acollit per una família i pot començar a anar a l’escola als onze anys. La seva biografia és l’exemple de com uns primers anys dramàtics no condemnen necessàriament a un trauma perpetu. Cyrulnik no només supera els esdeveniments tràgics de la seva infantesa, sinó que es converteix en un neuropsiquiatre i psicoanalista dedicat a ajudar els altres, i especialment els nens, a superar els traumes. Què ens ensenyen persones com Cyrulnik? Doncs que tots tenim en potència la capacitat o actitud necessària perquè un trauma no ens deixi marcats de per vida, sinó, al contrari, utilitzar-lo per anar més enllà en el nostre desenvolupament personal i professional. Tot i que la resiliència pot tenir una base biològica, tothom pot posar la força de voluntat al servei de la superació del trauma: actitud positiva i constructiva, decisió d’aprendre, ànim per relacionar-se amb els altres, amor propi, etc. L’important és pensar que podem superar els moments més durs de la nostra vida i posar-los al servei de nosaltres mateixos i dels qui ens envolten.

Per Gemma Nadal

El terme resiliència definia, en el seu origen, la capacitat que tenen alguns materials per tornar al seu estat original. Si traslladem aquesta qualitat a les persones, podríem dir que resilient vol dir ser capaç de recuperar-se, i fins i tot sortir enfortit, després de patir una desgràcia, un infortuni o un trauma greu. Així, la vida d’un dels principals teòrics de la resiliència, Boris Cyrulnik, és un prototipus perfecte d’aquesta capacitat: el 1944, als sis anys, Cyrulnik escapa sol dels soldats alemanys que estan fent presoners els jueus de Bordeus per tal de deportar-los. Sense pares, passa per la beneficència pública, fa de mosso de granja i viu experiències de tot tipus fins que és acollit per una família i pot començar a anar a l’escola als onze anys. La seva biografia és l’exemple de com uns primers anys dramàtics no condemnen necessàriament a un trauma perpetu. Cyrulnik no només supera els esdeveniments tràgics de la seva infantesa, sinó que es converteix en un neuropsiquiatre i psicoanalista dedicat a ajudar els altres, i especialment els nens, a superar els traumes. Què ens ensenyen persones com Cyrulnik? Doncs que tots tenim en potència la capacitat o actitud necessària perquè un trauma no ens deixi marcats de per vida, sinó, al contrari, utilitzar-lo per anar més enllà en el nostre desenvolupament personal i professional. Tot i que la resiliència pot tenir una base biològica, tothom pot posar la força de voluntat al servei de la superació del trauma: actitud positiva i constructiva, decisió d’aprendre, ànim per relacionar-se amb els altres, amor propi, etc. L’important és pensar que podem superar els moments més durs de la nostra vida i posar-los al servei de nosaltres mateixos i dels qui ens envolten.

Per Gemma Nadal

El terme resiliència definia, en el seu origen, la capacitat que tenen alguns materials per tornar al seu estat original. Si traslladem aquesta qualitat a les persones, podríem dir que resilient vol dir ser capaç de recuperar-se, i fins i tot sortir enfortit, després de patir una desgràcia, un infortuni o un trauma greu. Així, la vida d’un dels principals teòrics de la resiliència, Boris Cyrulnik, és un prototipus perfecte d’aquesta capacitat: el 1944, als sis anys, Cyrulnik escapa sol dels soldats alemanys que estan fent presoners els jueus de Bordeus per tal de deportar-los. Sense pares, passa per la beneficència pública, fa de mosso de granja i viu experiències de tot tipus fins que és acollit per una família i pot començar a anar a l’escola als onze anys. La seva biografia és l’exemple de com uns primers anys dramàtics no condemnen necessàriament a un trauma perpetu. Cyrulnik no només supera els esdeveniments tràgics de la seva infantesa, sinó que es converteix en un neuropsiquiatre i psicoanalista dedicat a ajudar els altres, i especialment els nens, a superar els traumes. Què ens ensenyen persones com Cyrulnik? Doncs que tots tenim en potència la capacitat o actitud necessària perquè un trauma no ens deixi marcats de per vida, sinó, al contrari, utilitzar-lo per anar més enllà en el nostre desenvolupament personal i professional. Tot i que la resiliència pot tenir una base biològica, tothom pot posar la força de voluntat al servei de la superació del trauma: actitud positiva i constructiva, decisió d’aprendre, ànim per relacionar-se amb els altres, amor propi, etc. L’important és pensar que podem superar els moments més durs de la nostra vida i posar-los al servei de nosaltres mateixos i dels qui ens envolten.

28Sep/12

Superar el dol

Gemma Nadal, , , , , ,

Per Gemma Nadal, filòloga i traductora

Parlar de dol és posar nom als períodes més dolorosos pels quals tots i totes  haurem de passar diverses vegades al llarg de les nostres vides. El dol no només es produeix, com es creu habitualment, davant la mort d’un ésser estimat, sinó que és la manifestació de l’aflicció que se sent davant de pèrdues importants: una mort, un divorci, un trasllat, etc.

Elisabeth Kübler-Ross, autoritat indiscutible en el dol i la mort, reconeix 5 fases en el procés de superar una pèrdua: negació, ira, negociació, depressió i acceptació. Fer d’aquest dur periple un viatge a l’autoconeixement o convertir-lo en l’etapa més trista i estèril de la nostra vida depèn moltes vegades d’un mateix.

En molts casos de dol mal resolt (o complicat, com se’n diu en psicologia), a més d’identificar i posar en marxa els propis recursos davant l’adversitat, seria molt aconsellable realitzar un treball amb un terapeuta o entrar en un grup de suport, ja que es corre el perill que el procés no s’acabi de resoldre i doni lloc a malalties psicosomàtiques.

L’escriptura es pot convertir també en una bona eina per enfrontar aquesta fase de la millor manera possible i sortir-ne més lliure i reforçat. A través de determinats exercicis, que poden ser guiats per un professional, la persona que experimenta el dol pot entrar en contacte amb les seves emocions més profundes i alliberar-se dels sentiments de dolor, buit, culpa, etc. que solen acompanyar aquesta etapa. Així ho va viure també la Dra. Kübler-Ross: L’escriptura va ser catàrtica, i mentre el David i jo parlàvem i treballàvem ell es va convertir en testimoni del meu dolor, cosa que va permetre que emergís a la superfície. Durant l’escriptura d’aquests dos llibres he plorat moltes vegades.  

Pròximament us oferirem una píndola de coneixement (un petit taller) sobre l’escriptura i el dol.